IV Batzarra (1965)

 

Marxismoaren sarrera.

Marx, Engels, Lenin,Trotski, Gramsci eta abarren obrak hartzen dira kontuan.

El giro a la izquierda:

1964an, ETA análisi marxistaren elementuak sartzen hasi zen.

1965-ko uztailaren hasieran, IV batzarra ospatu zuten 20 militanteek.Marx, Engels, Lenin eta Troskyren teoria iraultzaileak kontutan artzen asten dira.

Komité exekutiboko partaide esanguratsuenak Patxi Iturrioz, Ezkubi eta Zalbide izan ziren.

Ofizina polítikoa: Patxi Iturruozen gidaritzan dago.

     ◦ Europako ezker berriaren pentsamentua ahalegintzen da aplikatzen– Lelio Basso eta, bereziki. Andree Gorzen la “Historia y enajenación”-.

     ◦ Langileriaren egoera, Estadu españolaren perspektibatik analisatzen da eta ez Euskal Herriarenetik.

     ◦ Euskal Herriko nacionalismo burgesa kritikatzen da, eta klaseen Frentea planteatzen da, Frente nazionalaren ordez.

     ◦ ETAn Gramsciren pentsamenduak agertzen dira, Andre Gorzen influentziaren ondorioz.

     ◦ Berauen konkluzioetako bat, Europa Okzidentalean sozialismorako bidea ez dela zegituan egingo, ez eta ere insurrekzio armatuaren bidez, zeren eta proletalgoa ez delako orain kondizio miserableetan bizi.

 

Estruktura organizatiboa:

  • Vietnamiten esperientzia (Truong Ching-en obra “gerraren taktika”) kontutan artuta, frenteen taktika onartuko da ETAn.
  • Krutwig-ek “gerrillaren estrategia” artikuluan, Frenteen teoria adierasten du

             ◦ Hiru Frenteko gerrilla: Askapen soziala bakarrik proposatzen duena (político, ekonomiko eta militarra).

             ◦ Lau Frenteko gerrilla: Askapen soziala eta nazionala proposatzen dituena (politiko, ekonomiko, militar eta kulturala).

Borroka metodoa, lau Frenteetan izango litzateke (un proceso de espiral ascendente de acción-represion), aplikatuz.

Arduradun militarra: Jabier Zumalde (el cabra). La rama militar, tras el exilio de Madariaga en Argelia, tendrá como responsable a Jabier Zumalde El Cabra, quien solo llevaba medio año en la organización.

La rama militar va a ser el exponente mas claro del abismo existente entre la teoría y la practica. Seis hombres, una pistola y cinco metralletas Stein serán el único bagaje para hacer frente a toda una etapa revolucionaria, plasmada en La insurrección en Euskadi año y medio antes.

IV batzarrean aprobatutako testu garrantzitsuenetarikoa. La carta a los intelectuales izeneko izan zen.

 

ETA IV Batzarraren ondoren (1965): Hiru korronte zortzen dira:

  • Kulturalistak: Txillardegik ordezkatzen zuena.
  • Obreristak (Ofizina Politikoa): Patxi iturriozek (EMK-ko fundatzileetako bat, 1990ean PSOEn sartzen da) eta Eugenio del Riosek ordezkatzen zuten.
  • Nazionalista iraultzaileak: lehenengoz Zaldubik eta gero Etxebarrieta anaiak ordezkatu zuten.

Ofizina Polítikoaren espulzioa:

Txillardegi que se hallaba en Bruselas, denunciaba que la organización se estaba españolizando. Llega a fundar la revista Branka, cuya principal tarea seria luchar ante todo y sobre todo contra las tesis imperialistas.

El pensamiento de la oficina política viene del grupo Frente de Liberación Popular (FLP), popularmente conocido como “Los Felipes”, a través de su sección vasca llamada ESBA. Consistía en Propiciar una serie de reformas graduales para conseguir el socialismo. La lucha armada quedaría relegada a una función auxiliar. La estrategia de liberación nacional aparece en un segundo término.

◦ Prioridad en la creación del movimiento vasco de reunificación de la izquierda

◦ La lucha obrera, específicamente la sindical, deberá ser el motor, del cambio revolucionario.

El grupo compuesto por Eskubi, Bareño, Jesus Mari Bilbao y los hermanos Etxebarrieta redactaron un documento conocido como informe verde. Defendían una vía que se denominaría nacionalismo revolucionario, diferente tanto a la de Txillardegi (culturalista y socialista-humanista), como a la de la OP (obrerista). Para ellos compatibilizar el marxismo y el abertzalismo era posible.

Antes de la V asamblea se convoco un comité ejecutivo especial que se celebro en Motriku el 20 de noviembre de 1966, en el que por unanimidad se aprueba la expulsión de ETA de Patxi Iturrioz y del resto de componentes de la oficina política. El famoso Zutik en el que se pedía la participación en las elecciones sindicales y que no había sido repartido era la ultima gota que desbordo el vaso.